Flatland, romance of many dimensions, va ser escrita en 1884 per Edwin Abbott Abbott. Tracta sobre la vida d'un individu (un Quadrat) que viu en un món pla, Planilàndia, una realitat bidimensional amb longitud i amplada, però sense altura; on conviu amb altres quadrats, línies, triangles, cercles, hexàgons... Tots els personatges de Planilàndia són polígons, encara que tenen les emocions de qualsevol ésser humà. Els habitants d'aquest món es poden moure lliurement en la seva superfície, però no poden ascendir ni descendir per ella. Evidentment, ells no s'adonen d'aquesta limitació que tenen, perquè són incapaços d'imaginar una tercera dimensió.
En la novel·la s'hi reflexa una societat jerarquitzada (absurda, en la meva opinió), i per descomptat també es porta a l'absurd la posició de la dona (tan sols una línia recta, la més simple de les figures que habiten en aquest món), com una persona amb només un indici d'intel·ligència, que es troba en l'escala més baixa de la societat sense possibilitat d'evolucionar.
Però el realment interessant de la novel·la, és que en ella es tracta el tema de les dimensions de l'univers i de com un ésser (una Esfera) d'una altra dimensió entra en l'univers de Planilàndia per obrir-li els ulls al protagonista, que és un Quadrat. Ha de quedar clar, que Planilàndia és un univers de 2 dimensions i el visitant prové d'un univers de 3 dimensions.
Així, l'Esfera ensenya al Quadrat que hi ha una dimensió més, una tercera que desconeix i que des d'aquesta tercera dimensió pot veure el seu univers 2D, com mai abans ho hagués pogut imaginar.
A Our Maths World recomanem la lectura d'aquest llibre. A mi m'ha agradat molt, et fa reflexionar i et "menges molt el coco" intentant imaginar-te les situacions que planteja el llibre i intentant entendre-les, cosa que està bé. És interessant. Creiem que us pot ajudar a entendre els conceptes 2D, 3D... Fins i tot 1D!Si no sou de llegir (encara que ho podríeu intentar, el llibre és curtet), també hi ha la pel·lícula basada en la novel·la (estrenada el 2007) tot i que jo no la he vist.
Aquí teniu el link del tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=C8oiwnNlyE4
Com s'ha dit abans, a Planilàndia hi ha marcada una societat molt estamental, on les diferències socials es basen en el nombre de costats dels polígons. Quants més costats tens, més amunt de la piràmide social estàs. Els polígons de pocs costats són rebutjats, i l'objectiu de tothom sempre és augmentar el nombre es costats.
Per a que veieu com és i com esta organitzada us he fet una petita representació.
